"Hem d'intentar que els nouvinguts vegen la llengua atractiva, perquè vulguen fer-la seua "
Soraya Bernabeu, docent a l'IES Fray Ignacio Barrachina d'Ibi, ens parla de la nova realitat a les aules valencianes, amb més alumnat estranger que mai, i la seua experiència en l'ensenyament del valencià
Quin és hui el pes específic de les i els alumnes nouvinguts a les classes?
La quantitat d’alumnat nouvingut a l’aula depén molt de la localitat en què ens trobem i inclús del nivell educatiu. És a dir, sol haver-ne més a les ciutats que als pobles, i menys a batxillerat que a les etapes anteriors. Però, en general, els últims anys n’ha augmentat la quantitat a tot arreu.
Quines noves dificultats planteja aquesta realitat per al professorat?
Com pot organitzar-se la tasca el professor o professora, perquè li siga més senzill integrar al nou alumnat i ensenyar-li la llengua?
Pense que, tot i que no puga seguir la classe amb normalitat, cal que l’alumnat nouvingut escolte les explicacions del professorat, i que se l’incloga en activitats grupals, procurant que hi participe i interactue amb els altres integrants en la mesura del possible. És molt important que, a més de facilitar les relacions entre els companys i amb el professorat, escolten la llengua i vagen familiaritzant-se amb ella. D’altra banda, el temps que es dedique a activitats individuals, seria el que ells destinarien a treballar amb els seus materials personalitzats, així com també a casa.
Com han canviat els quaderns d'aprenentatge del valencià en els últims anys? Què necessitaria incloure ara, per fer front a la nova realitat?
Crec que més que les metodologies, el que cal adaptar són les temàtiques respecte del vocabulari i les situacions comunicatives, i també la tipologia d’algunes activitats. Actualment, els adolescents (i cada volta més xiquets i xiquetes) viuen envoltats de pantalles i es relacionen molt a través d’elles. Ens pot doldre a alguns, però és la realitat. Per això, un exemple de temàtica podria ser la relacionada amb la tecnologia i les xarxes socials. També es podrien incloure als quaderns activitats interactives, per exemple amb codis QR que els porten a vídeos, cançons, etc.
"Cal que se'ls incloga en activitats grupals, procurant que hi participen i interactuen amb els altres integrants"
Hi ha algun àmbit de l'aprenentatge en què hagen d'insistir especialment aquests quaderns?
Crec que s’hi ha de treballar sobretot sobre situacions que es puguen trobar en el seu dia a dia, començant per vocabulari i expressions que probablement escoltaran a diari, de manera que ho relacionen i s’animen a fer-ne ús també. En vore que avancen i comencen a poder comunicar-se, encara que siga amb cosetes simples, es sentiran capaços de fer-ho i segurament es motivaran a continuar aprenent.
Quina és la teua experiència amb l'ensenyament a nouvinguts i l'ús de quaderns específics per a ells?
Si dic la veritat, sempre tinc la sensació de quedar-me curta. Vull dir, m’agradaria poder fer més del que faig, dedicar-los més temps als nouvinguts i poder assegurar-los un aprenentatge més ràpid i eficient de la llengua, però tinc uns 25 alumnes més a classe i soc conscient que arribem fins on arribem. Amb tot, com he dit abans, els quaderns específics per a ells són una gran ajuda i, si aconseguim que tinguen interés i vagen assolint els continguts que se’ls proposa, poden ser part important d’una bona base lingüística.
Què recomanaries que acompanye l'estudi de la llengua, tot complementant la tasca d'un llibre com Parlarem?
Apostaria per les relacions socials i el contacte amb la llengua sempre que es puga. Si no tenen persones al voltant amb qui poder-se comunicar en valencià de manera habitual, els recomanaria els voluntariats lingüístics que es duen a terme en molts llocs (si en tenen a prop). A més, podem fer-nos aliats del món digital i aprofitar les eines que ens posa a l’abast, com els recursos audiovisuals, els jocs interactius de llengua, els creadors de continguts en valencià, etc. Al remat, fa més qui vol que qui pot, i part important de la nostra tasca és intentar que vegen la llengua atractiva perquè vulguen fer-la seua.
